SÈRIE DES DE DINS
Marta Teixidó Ribas
La sèrie "Des de dins" són 10 obres plàstiques-poemes. Estan fetes a partir de bastidors de fusta antics i amb pintura plàstica i textures.
1
VINT CENTÍMETRES
SOTA L'AIGUA
enfonso el cap
al mar
el silenci creix
quan neix
la llum del meu eix
és el blau
l'horitzó del bany
és el moment concret
només aquest
sense el parany
d'observar el què hi ha
sense haver d'anar
centrar
és engendrar
és crear
és connectar
és abandonar
Lectura del poema:
Encarna Rodríguez Martín
2
TRONC AMB ESSÈNCIA
des de la finestra
sempre sola
no t'esperava
ni durant les flames
rebien la llum de la mel
ni durant els capvespres
tenien moviment
callava
mai t'esperava
ni durant la lluna mirava
el crit com s'ofegava
ni durant la veu es clavava
mentre el vidre s'entelava
mai t'esperava
Lectura del poema:
Anna Trias Roca
3
SUAU-LLEUGER
suau
lleuger
és mar
és cel
és ventre matern
quietud
onatge clar
hores llargues
somniant l'espai
plors de nadó
marcant el traç
teles fines
amb contorns sincers
lleugers
l'alè es confon
amb el suau batec
amb el ritme despert
Lectura del poema:
Javier
4
CONEC
paraules seques
per descriure
la decisió
el que lentament
em fa ser jo
conec
el trencament
l'alliberació
la prudència
de la renovació
conec
el dolor
com va fonent
la claror
de l'explosió
5
PERDUDA
recupero del passat
l'ombra
allò no parlat
allò transformat
clavat
respirat
és una sensació
és una serenor
viscuda
des del perdó
rosegant la negror
la visc
com una llavor
Lectura del poema:
Pablo Pavía
Lectura del poema:
Sali
6
NUA
ara és el moment!
crida la pluja
quan es clava a la pell
nua
crido amb ella
ara és el moment!
Lectura del poema:
Júlia Carrion Teixidó
7
ELS DIUMENGES A L'ANDANA
era l'abraçada
era el comiat
era necessitat
de desfer la densitat
tu venies
em cuidaves
em donaves
el temps deslligat
era el to
era la raó
era la menra
de fugir sense so
tu venies
em parlaves
em regalaves
el silenci de la por
Lectura del poema:
Lola
Lectura del poema:
Carme Estévez
8
SILENCI ESPÈS
silencis d’enyorament
records que obren la porta
escoltant el meu present
mirant-me fixament
silencis llargs
com tempestes llunyanes
floreixen a l’entrada de l’hivern
cosint petons a les teulades
silencis ancorats
dins els desitjos dormits
llisquen pels llençols
sense trobar-me
silencis acollidors
amb olors que no moren
omplen els pulmons
de presència imaginada
silencis tancats
com reflexes foscos
morint cada dia
un cop feta la migdiada
9
MIRALLS
esquerdes de sang
que troba la calma
quan la distància
es fa llarga
torno a casa
miran-te a la cara
amb passes de nena
amb pit de mare
el vaixell m’ensenya
que l’onada
guanya
que el ritme
amaga
el reflex em dóna
el verd que esperava
cremant
aquella tarda
Lectura del poema:
Lola
10
L’ALTRA JO
disfressaré la poesia
amb paraules lleugeres
somriuré
amb els llavis enganxats
deixant que l’aire m’ofegui
i t’ho diré
mentre camino
sense mirar endavant
i esperaré
que la pell s'adormi
per continuar estimant
i et trobaré al mig de les runes
les que el paper
no podrà embolicar
i seré la que busques
quan travessis la lluna
sense la por a fer mal
i seré
la que he estat fins ara
la que no marxa mai
Lectura del poema:
Lola