LA LLUM TAMBÉ CREMA
miro
la casa d'altres
després miro la meva
els ocells hi canten
el silenci
i
el moviment de les ombres
són ritmes subtils
tenen paraules estretes
és
la llum
que aixuga la calma
que em parla
que crema l'ofec mes agre
és ella
qui em demana que celebri estimar-la
són coses
ho sé
són espais plens de mirades
són arcons plens de nostàlgia
sé
que mirar-te
és cobrir-me d'esperança
és també
tornar a casa
MTR - 14/07/25
MAMÁ ME VISITA
una delgada capa
cubre el instante
lo acaricia
lo desnuda
lo devuelve al vientre
allí estoy
con el cuidado presente
con su voz
besando mi frente
la encuentro
con su trenza blanca
sus ojos claros
y su sonrisa débil
sus miedos llaman
buscan raíces
buscan mi agua
riego el tiempo
y las cargas desvanecen
miro el cielo
y las nubes se alargan
cierro el ciclo
y sin morir me quedo
MTR - 14-15/07/25
ES FONDRÀ
deixo passar el temps
perquè aquí
és on vull quedar-me
a tu
et fondré
entre les coses quotidianes
als rajos de sol
els convidaré
a acceptar-me
a la calma
la cuidaré
li regalaré la ràbia
estic aquí
sense mirada estranya
ordenant la casa
ordenant-me encara
estic aquí
fent poesia petita
dibuixos que trenquen l'ànima
passes dins l'aigua
estic aquí
escoltant com raja
la sang que no brollava
i que ara no calla
deixo passar el temps
perquè aquí
és on vull quedar-me
MTR - 13/07/25
PROPERA SORTIDA
puc recollir les teves paraules
per mirar-me de bon matí
sabent que l'aire ofega
el dolor que parla de mi
asseguda davant del balcó
a la mare li va esclatar
tot allò que va guardar
tot allò que no va deixar anar
la por la va fer tancar
al silenci més llunya
jo
ara
asseguda sota els arbres
escoltant el so volar
m'allunyo de la cresta
per veure el molí girar
no m'amago
no m'escapo
m'aturo per endreçar
per saber mirar
per despertar
MTR - 18/07/25
BRANCA ALTA
dins la cova
escolto
com el vent abraça
com el so demana
que el pas sigui amable
dins la cova
canto
salto
m'encanto
reclamo el camí d'anada
i el de tornada
i el que no veig
i el que no parla
sóc de l'aire
del ritme arrelat
a l'entranya
del món que ara
exclama
que soc branca
vibrant ben alta
MTR - 21/07/25
MARE
les llàgrimes
s'agafen als teus dits
dient que el plor
és el record d'un dia
llunyà
sorròs
ple d'engrunes de pa
dormides dins la mort
l'olor del teu cabell
fi
blanc i de cendra
s'aferra al meu pit
tremolant amb el so
de la pèrdua
del silenci que acompanya
la distància
que vull cobrir
mentre les fulles cauen
regalant el temps
la presència
d'una força subtil
mig amagada i perduda
em parla de mi
les
MTR - 22/07/25
FERIDA PROFUNDA
si ho deixo anar
sempre hi haurà
la tensió d'esperar
me'n vull alliberar
de la cremor
del malestar
i haver de justificar
la vaig abandonar
quan la paraula va entrar
i quan el crit va ressonar
si ho deixo anar
sempre hi serà
el camí del despertar
per trencar
el plor que em fa amagar
recordar
és bloquejar la distància
que ell va embrutar
és
deixar de bellugar
MTR - 26/07/25
MOVIMENTS DIFERENTS
onatge desert
un secret
fa el camí estret
regalo l'espai
per fer-lo real
per restaurar el tall
és especial
el moment quan cau
carregant la sang
amb el parany
del silenci estrany
trobo el dany
moviments diferents
saltant la por
de mirar només la ment
MTR - 27-30/07/25
LIEBRES EN EL CAMINO
dejo ir
la distancia
con la que llegué
me libero
de la carga
que me quedé
descubro el sueño
regalo
el no saber hacer
sigo
por el camino fugaz
el que un día
decidí dejar atrás
són los hilos verdes
que cosen el silencio
los que atan mi andar
los que
confunden lo de amar
dejo ir
para seguir
MTR - 05/08/25
L'ORIGEN MOR
poemes sense acabar
llocs per explorar
paraules per donar
asseguda
en silenci
la carícia s'espera
no soc la pedra
ni la fusta
soc el foc i l'aire
la pluja tendra
soc l'olor
de camp i gebre
l'origen mor
quan la paraula s'esquerda
i jo
moro amb ella
soc la cendra
la caiguda
l'inici des de sempre
quan el cor batega
l'ombra m'ofega
MTR - 06/08/25
LIEBRES EN EL CAMINO
dejo ir
la distancia
con la que llegué
me libero
de la carga
que me quedé
descubro el sueño
regalo
el no saber hacer
sigo
por el camino fugaz
el que un día
decidí dejar atrás
són los hilos verdes
que cosen el silencio
los que atan mi andar
los que
confunden lo de amar
dejo ir
para seguir
MTR - 04/08/25
SÓN LAS CUATRO