El nap
- Marta
- Nov 3, 2022
- 3 min de lectura
Actualitzat: Jun 8

Els naps són una hortalissa d'arrel (tubercles) que s'associen amb les patates o les remolatxes, però els seus parents més propers són els raves i la ruca (de la família de la mostassa en el gènere Brassica). Es creu que els naps són originaris de l'Àsia oriental, però es van cultivar àmpliament al voltant de l'Imperi Romà i ara es cultiven i consumeixen en zones temperades de tot el món.
Quina és la millor època del nap?
Els naps estan disponibles tot l'any, però estan en el millor moment a la tardor-hivern (els naps madurs estan frescos) i a la primavera (els naps són petits i dolços). Els naps més grans i vells desenvolupen una pell més dura, que pot deixar un regust amarg i requereix ser pelada, tot i que tenen un sabor més fort que els naps joves, són fantàstics per triturar o afegir a sopes i guisats.
Com es pot menjar el nap?
Tant l'arrel, la pell (millor dels naps tendres) com les fulles verdes són comestibles.
Els naps es poden menjar crus, millor si són petits i tendres. Es poden tallar a trossos i servir-se com crudité amb salsa, tallar-los a rodanxes i afegir-losa les amanides, també es poden fer amanides de naps (tallar a rodanxes fines i ruixar-los amb un amanidament). Si s´n tendres es poden pelar o no (com les pastagues), si la pell és gruixuda (naps vells) millor pelar-los.
Els naps es poden cuinar i normalment no es pelen (cal rentar bé i fregar). Es poden preparar rostits (es suavitza i es concentra el seu sabor dolç), enfornats (a palets com alternativa a les patates fregides), triturats (cremes i salses), saltejades (en mantega o oli).
Quines propietats té el nap?
Són rics en vitamina C (sobretot les fulles). Les propietats anti oxidants de la vitamina C són capaces de prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que produeixen l’envelliment del cos.
Presenten (sobretot les fulles) alts nivells de vitamines del complex B (B9 (àcid fòlic), tiamina i niacina). Intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la formació dels anticossos en el sistema immune i és beneficiós pel sistema nerviós (estrès...).
Les seves fulles contenen un alt contingut de provitamina A (betacarotens). Una vitamina antioxidant que ajuda a tenir un bon estat de la retina i de la pell.
Les seves fulles contenen un nivell elevat de calci. Atenció amb la formaió de càlculs al ronyó qui en tingui predisposició.
La seva polpa conté molt de potassi, iode i fòsfor. Atenció amb el consum de naps crus ja que pot interferir en l'absorció del iode (hipotiroïdisme).
La seva polpa és baixa en calories i alt nivell d'aigua .
Contenen molta fibra (soluble i insoluble) que ajuda a regular el sistema gastrointestinal.
A més, contenen proteïnes i carbohidrats.
Quins tipus de nap hi ha?
Hi ha dotzenes de tipus de naps, els tipus més comuns de naps tenen fulles lleugerament peludes, petites flors grogues i bulbs blancs amb puntes vermelles i morades.
El nap daikon (que jo en soc una fan!!!): és d'un sabor intens i un gran aliat de la cuina nipona.
El nap bola de neu: més rodó i petit, la seva carn és més tendra i delicada.
El nap Stanis: amb el coll de color porpra, Té una textura molt destacable.
El nap de Teltow: petit i cremós, la seva carn és molt bona.
El nap de Maig: de forma esfèrica i de color blanc, només està disponible a la primavera.
El nap de tardor: disponible a la tardor, la seva pell sol ser de color vermell i té un sabor fort.
EL NAP DAIKON
En realitat, el nap daikon és un tipus de rave, d'origen japonés. ës cruixent i una mica picant. És ric en vitamines del tipus B, A i C, aporta minerals com el ferro, potassi, magnesi, sodi, fòsfor i calci, és una font excellent d’energia i fibra pel seu contingut en glucosa, fructosa, cel.lulosa i midó, conté uns enzims que facilita la digestió i, és tonificant, diürètic i alcalinitzant, la seva ingesta és una bona opció per depurar el cos i de reduir el colesterol.
El consum diari del nap daikon (una petita quantitat a cada àpat) redueix la mucositat, els càlculs renals i residus animals del cos.
El podem menjar fresc, barrejat a les amanides, en salses o cop “dips” (millor si el remullem prèviament durant 5 minuts) o, també, cuit, bullit junt a altres verdures o cereals, a les sopes o a les cremes i també es pot afegir als guisats.
Més informació:















Comentaris